Area Suport Empresarial

NOTÍCIES

Expansión.com, 19.07.2011

Dotze comunitats autònomes ja no poden pagar per si soles les pensions

Per primera vegada, els cotitzants de Catalunya no arriben per pagar als seus pensionistes. Els excedents de Madrid (3.600 milions) i les illes (1.092 milions) ajuden a tapar aquests forats.

El tòtem dels comptes públics no travessa el seu millor moment. La dramàtica destrucció de llocs de treball (menys ingressos) i l'inexorable envelliment d'una part important de la població (més despeses en pensions) han encès les alarmes: sense reformes de calat, la Seguretat Social afronta una situació extrema. De fet, ja són dotze les comunitats autònomes que per si soles serien incapaços de pagar les pensions dels seus territoris. És a dir, necessiten més gasolina de la qual ingressen amb les seves cotitzacions, segons es desprèn dels comptes tancades de 2010.

En concret, donen números vermells Andalusia, Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura, Galícia, La Rioja, Comunitat Valenciana, País Basc i Catalunya, encara que com es pot veure al gràfic el desfasament entre despeses i ingressos és diferent.
[Foto de la notícia]

Aquests dos últims, sens dubte, són els dos casos més cridaners. La comunitat catalana, que aporta prop del 20% de l'activitat i ocupació a Espanya, és la primera vegada que entra en números negatius (260 milions de dèficit). Al País Basc, la qüestió té a veure més amb la política.

El PNB ha reivindicat històricament l'entrada d'aquesta autonomia en la gestió de la caixa única de la Seguretat Social, un dels pocs escletxes de poder exclusiu que encara té l'Estat. Curiosament, les dades diuen que des de 2002 ha multiplicat per cinc, fins als 1.300 milions, el seu saldo negatiu entre el que aporta a la Seguretat Social i el que gasta en prestacions.

Hi ha altres comunitats on l'alta taxa d'envelliment de la seva població (per tant, menys població jove en edat de cotitzar) pesa com una llosa sobre els comptes de la Seguretat Social. Per exemple, Astúries, amb un saldo negatiu de 1.825 milions; Castella i Lleó, amb una aportació al dèficit de 1.850 milions, i Galícia, que gairebé frega ja els 2.000 milions, sent de fet la comunitat amb pitjor balanç.

Gràcies al sistema solidari entre regions, el principi pel qual es regeix la Seguretat Social, la manca d'ingressos en aquests territoris es compensa amb els excedents d'altres. La Comunitat Madrid és l'autonomia que més contribueix a tirar de la resta, amb una aportació positiva de 3.667.000 a les arques de la Seguretat Social. Canàries (637 milions), Balears (455 milions), Múrcia (110 milions) i Navarra (31 milions) el segueixen en aquesta tasca.

És important que cada any la Seguretat Social acabi amb excedents, perquè només així es pot seguir alimentat l'anomenada guardiola de les pensions: 65.000 milions, el 80% està invertit en deute espanyol.

Per què quadraran els comptes
És la preocupació-i obsessió-número u del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero. Hi pot haver crisi, sí, fins i tot qüestionar la solvència dels bancs, també, però si hi ha alguna peça intocable i que els espanyols conceben com termòmetre de com marxa el país, és la peça de la Seguretat Social, on el comú dels treballadors té posades les seves esperances de jubilació.

El secretari d'Estat al capdavant d'aquesta organisme, Octavio Granado, es mostra segur que el sistema no acabarà en números vermells. Fins al juny, les despeses en pensions avançar a un ritme anual del 5,6% i els ingressos per cotitzacions van disminuir un -1,3% en aquest mateix termini. El Govern no preveu que "es vagi a entrar en números vermells". ¿Màgia o realitat? El que la caixa tancament en números verds té 'truc', ja que els rendiments del Fons de Reserva serviran per "equilibrar els comptes".
Àrea Suport Empresarial SL C/ La Font, nº 63 · 25430 Juneda (Lleida)
Telèfon 973 15 04 03
Fax 973 15 15 05
Facebook de Neus Salla Facebook de Carme Salla

Estem millorant el nostre serveis als clients.Participa en les nostres enquestes.